diríem, com si allò nou avançara cap allò vell, engolint-ho, massacrant-ho, fent-ho desaparéixer, per sempre, fins les arrels, els ciments, les runes més amagades als ulls, aquelles entre les que encara es possible trobar algun habitant soterrat, els seus ossos, o els seus recors o alguna moneda amagada per un xiquet en un racó d´un soterrani, fa segles, que la maquina impúdicament convertirà en terra nua, descobrint la veritat de la natura que ens suporta i que prompte serà coberta per ciment i ferro
divendres, 17 de setembre del 2010
Façana de Gandia
diríem, com si allò nou avançara cap allò vell, engolint-ho, massacrant-ho, fent-ho desaparéixer, per sempre, fins les arrels, els ciments, les runes més amagades als ulls, aquelles entre les que encara es possible trobar algun habitant soterrat, els seus ossos, o els seus recors o alguna moneda amagada per un xiquet en un racó d´un soterrani, fa segles, que la maquina impúdicament convertirà en terra nua, descobrint la veritat de la natura que ens suporta i que prompte serà coberta per ciment i ferro
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada