...Però la ciutat se m’enganxa
com una segona pell.
Túnica enverinada.
Si me l’arrenco,
moriré.

Gemma Gorga, “Hèracles”, a Ocellania

divendres, 17 de setembre de 2010

Façana de Gandia

diríem, com si allò nou avançara cap allò vell, engolint-ho, massacrant-ho, fent-ho desaparéixer, per sempre, fins les arrels, els ciments, les runes més amagades als ulls, aquelles entre les que encara es possible trobar algun habitant soterrat, els seus ossos, o els seus recors o alguna moneda amagada per un xiquet en un racó d´un soterrani, fa segles, que la maquina impúdicament convertirà en terra nua, descobrint la veritat de la natura que ens suporta i que prompte serà coberta per ciment i ferro

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada